“Jo no sóc artista, jo sóc algú que explica històries", per Oda Sales.



“Jo no sóc artista, jo sóc algú que explica històries"

En aquesta Sèrie de dibuixos, vull deixar clar una cosa, com diria Lita Cabellut, “ jo no sóc artista, jo sóc algú que explica històries".
Sempre m’ha agradat dibuixar la part més macabra o oculta de la vida i, desgraciadament, això no sempre agrada.
En aquesta sèrie concretament, mostro la part més “destructiva” del ser humà a partir dels jocs de tinta vermella i negra. En una de les il•lustracions, tot i no expressar-ho explícitament, es mostra una violació, fet que per desgràcia la nostra societat encara tolera.
També es mostren vàries fases de la decadència representada amb llàgrimes vermelles.
En resum el que vull a través dels meus dibuixos és que la gent miri el seu interior i cerqui a les entranyes, vomiti els sentiments més ocults i s'alliberi. Per desgràcia tots tenim la part menys rosa de nosaltres...

"Yo no soy artista, tan sólo alguien que explica historias"

En esta serie de dibujos, quiero dejar clara una cosa, como diría Lita Cabellut "Yo no soy artista, tan sólo alguien que explica historias".
Siempre me ha gustado dibujar la parte más macabra o oculta de la vida y, desgraciadamente, esto no siempre gusta.
Concretamente en esta serie, muestro la parte más "destructiva" del ser humano a partir del juego de tintas roja y negra. En una de las ilustraciones, aunque no se exprese explícitamente, se muestra una violación, hecho que por desgracia nuestra sociedad todavía tolera.
También se muestran varias fases de la decadencia representada con lágrimas rojas.
En resumen, lo que quiero conseguir mediante mis dibujos es que la gente mire en su interior y busque en sus entrañas, vomite los sentimientos más ocultos y se libere. Por desgracia todos tenemos esa parte menos rosa de nosotros mismos...

















Oda Sales (Berga,1991).
Des de ben petita he utilitzat el dibuix com a “via d'escapament” o d'expressió del que sento, ja que degut a la meva timidesa em costa moltes vegades dir el que penso.
Vaig començar a estudiar il•lustració a l'Escola d'Art de Manresa però vaig decidir anar per lliure ja que em permet ser més sincera en el meu art.
Els meus dibuixos són moltes vegades experiències pròpies i històries reals de gent propera.
En un principi vaig començar a fer un dibuix més infantil però poc a poc he anat buscant alguna cosa més personal jugant amb el dibuix lineal i l'abstracte. M'agrada renovar-me i no estancar-me
Les tècniques que més faig servir són: Pilos negres, rotring i diferent tintes (tal qual surten del pot aplicades sense diluir i moltes vegades sense pinzell) i aquarel•les (líquides o en pastilla), tot i que m'agrada provar de tot!
Enguany m'he estrenat a “Emergents.0”, un apartat de Konvent.0 que es dedica a la difusió de joves artistes que exposen les seves obres a diferents comerços de la localitat de Cal Rosal (Berguedà).

Oda Sales (Berga, 1991).
Desde pequeña he utilizado el dibujo como "vía de escape" o de expresión ya que, debido a mi timidez, muchas veces me cuesta decir lo que pienso.
Empecé a estudiar ilustración en l'Escola d'Art de Manresa pero decidí seguir por libre ya que me permite ser más sincera con mi arte.
Mis dibujos se basan muchas veces en experiencias propias y historias reales de gente cercana. Al principio empecé con dibujos de trazo más infantil pero poco a poco he ido buscando algo más personal jugando con el dibujo lineal y abstracto. Me gusta renovarme y no estancarme. Las técnicas que más utilizo son Pilots negros, rotring y diferentes tintas (sin mezclar ni diluir y muchas veces sin pincel) y acuarelas (líquidas o en pastilla) aunque me gusta probarlo todo!
Este año me he estrenado en “Emergents.0”, un apartado del "Konvent.0" dedicado a la difusión de jóvenes artistas que exponen sus obras en los diferentes comercios de la localidad de Cal Rosal (Berga).

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris