LA LLUM, ENDINS ESCRITA, de Mercè Amat i Joan Colomer

Aquesta obra de pintura (Joan Colomer, pintor gironí) i poesia (Mercè Amat) va ser presentada en format llibre a Barcelona (2017), avui la mostrem en forma d'exposició poètic-plàstica i recollim un extracte de la presentació del poeta  Carles Duarte i Montserrat.

"Un diàleg entre veu i traç, entre paraula i pinzellada que configura un viatge interior de naturalesa eminentment espiritual.

Assadegats d'immensitat, Amat i Colomer ens convoquen a una aventura estètica d'esperança que relliga el que és perenne i el que és efímer, l'alè i la matèria, la religió i el paisatge, peruqè en sorgeixi vida autèntica i la foscúria de la nit esdevingui esclat de bellesa en les albades." 

 

 

Obra n.2. “Dessig d'Eternitat” (oli/tela, 100cm x 100cm)


 

Dessota el cel profund,
la mirada s’eixampla més enllà,
mentre fidel traspua un firmament
en la remor més inquieta de la mar.
Els moviments dels núvols i les aigües
es confonen, assedegats d’immensitat,
com es confon el dia en l’hora de l’ocàs,
com l’ànima, en serena complaença, es confon
des del seu íntim desig d’eternitat.

 

Obra n.3. “La lluita interior” (oli/tela, 100cm x 100cm)


Hauria estat més fàcil
que l’ona es retirés dins una mar
ampla en un adéu tranquil per sempre més.
Ho hauria estat, tot allunyant-se
de la costa cap al vítric oblit.
Però hi ha tornat, una vegada i una alta,
estavellant-se contra les roques
que amb crueltat la interroguen.
I l’ona, esquitxa i crida, i s’esquinça
en una lluita audible indefugible.
Sembla abatuda, desfeta i afeblida.
El seu triomf és l’escuma que respira sense asfíxia.


Obra n.4. “El caminar de la consciència” 

 (oli/tela, 100cm x 100cm) 

   
Hi ha tanta provocació dins la incertesa

de la nit, que se sent el vent com espetega
al si de la consciència, trasbalsant-lo lluminosament.


El misteri de la vida l’embolcalla; la gràcia
amb benignitat el sosté, mentre beu
agosarat a glops la indigència de les ombres:
dubtes,pors, desconsol, neguits.


I a l’horitzó, estès entre llums i tenebres,
el si de la consciència albira, amb la força
dels sentits i l’anhel del pensament,
la plenitud perduda, transcendència endins.

 

 

 Obra n.6. “PREGÀRIA” (oli/tela, 100cm x 100cm)


La mar prefigura el misteri de la vida
en què s’atarda el temps,
com si surés l’oracle de la mort
sense perill enlaire.
Un repòs, l’antiga mar conté,
on tot és escrit al caire de l’abisme:
el cant i el rés, l’elegia i les lloances
d’una divina prometença antiga.

Bella mar, que treballes les entranyes
de les ombres dins el llindar
de la llum on l’infinit s’hi endevina!
Bella mar, que convoques les albades
enmig de l’ocàs en versos d’una aigua
clara que sadolla el nostre pas!

Un rés profund és el que cantes.
¿L’escolteu? En ell, ja no hi ha engany
i, amb escreix, conté les queixes, les mancances,
totes les pors, totes les llàgrimes.
Hi són, sí, però del tot transfigurades!
-com aquell que es creia perdut i ser retrobat
necessitava i, en despuntar el dia,
a Déu fou retornat i endut a casa
pels corrents salvífics de les aigües-.

 

Obra n.9. “CONTEMPLACIÓ” (oli/tela, 100cm x 100cm)



He emmirallat el temps
en silencis amagats imperceptibles i, al descobert,
m’hi he emmirallat amb ell.
I, ara, sé que sóc de terra i cel i visc aquí en camp obert.

He emmirallat, sense recels, també la mort
en la fondària de la vida i m’he adonat
que el pensament va transformant-se,
com ho fa aquest espai fent-se diàfan.

I amb mi, dins el mirall, tots vosaltres,
en aquest instant precís que escurça la distància
més amarga del que ens sembla lluny
i impenetrable i, ara, a poc a poc se’ns atansa.
 


Obra n.11. “PERSISTÈNCIA” (oli/tela, 100cm x 100cm)


Nascuts sense certeses,
seguim el curs d’un riu amb ulls inquiets,
plens d’avidesa.
I passen els anys i, en ells, nosaltres,
a la vora d’unes aigües que recullen
els instants que van fer verdejar la vida.


Voldríem aturar el temps i retenir-lo.
Romandre sense queixes, ni enuigs ni desespers.
Però, en un món on res és el que sembla,
tenim por d’errar-hi el pas i perdre’ns-hi.
Voldríem ser. I ser per sempre.
Com el cabal d’aquest llarg riu
que voreja la inclemència i sense pressa ens fa saber
que les llàgrimes que els cels fan estremir,
quan tornen a caure, humitegen la terra i l’asserenen,
talment aigua fresca de rosada, talment
aigua amable de meandres, descansada.
 
 
 
Obra n.12. “VIDA ETERNA” (oli/tela, 100cm x 100cm)
 
 

 

Font i degoteig
de vibracions, timbres i partícules
al fons d’un temps que sembla quiet
en reblanir la terra erma.
Aigua, en contínua naixença i creació
refent el cau de vida eterna,
endins les torrentades que s’enfilen
a l’altell de l’ànsia i de les penes.

Quants dubtes i preguntes tenen
el descregut, l’assedegat i el desvalgut?
Tots ells, tothora et busquen
pel fons dels gorgs, mentre pretens empènyer,
lluny de la desolació, el ritme de les aigües
a la cacera d’enrenous que empaiten
l’existència cada dia i l’esqueixen.





Mercè Amat Ballester, Professora de Filosofia, diplomada en Ciències Religioses, escriptora i poeta barcelonina. Membre de l’Associació de Relataires en Català, el Projecte Minerva de dones creadores gracienques, la Coral Interreligiosa “Per la Pau” d’AUDIR-UNESCO, el Col·lectiu d’Artistes de Sants i les associacions literàries ebrenques Poetes de l’Ebre i Poemes al vent. Vocal de l’ONG barcelonina Poesía en Acció 
Imparteix classes de Filosofía a l’escola “Sant Josep” de Barcelona i és autora de l’obra Ètica per a la Secundària i coautora del Filosofia i Ciutadania per al primer curs de Batxillerat (ed. Edebé).
Forma part del grup de poetes que coordina el Festival de Poesia religiosa i transcendent de Barcelona, impulsat pel poeta lleidatà Jordi Pàmias.
El seu poemari A recer de les ventades (Edicions Xandri, 2015) ha rebut diverses ressenyes publicades en revistes (Núvol, Lo Càntich, La Náusea, Las nueve muses, Realidades y Ficciones, Bearn, etc.) i diaris digitals (Eixdiari.com). La Llum, endins escrita (2017), Llums del Delta (2020) i Cants d’Esperança (2020), són els seus últims treballs d’autoria col·lectiva. 
Va participar en el 16è Festival Nacional de Poesia 2016 a Sant Cugat (Barcelona). 
Té poemes publicats en llibres d’autoria col·lectiva, molts d’ells de caràcter solidari: I Antologia Ágora poètica (2010) de l’Associació Luz de Luna, Versos y relatos con Rett (2015), Poesía Plàstica (2016) del Col·lectiu d’Artistes de Sants, 50 Poetes de la Terra (2018), Som amb tu (2017), Lletres blaves per l’autisme (2017), diverses obres de l’ARC en benefici de la Marató de TV3 -Paraula d’Espriu (2013), Somnis Tricentenaris (2014), Per la vida, arts i lletres solidàries (2018), Són pocs, Som molts (2019)-, antologies anuals de Poesia Solidària de l’ONG Poesia en Acció i de les associacions literàries tarragonines, Poetes de l’Ebre i Poemes al Vent.
Col·labora en exposicions multidisciplinars que fan dialogar el mot poètic amb altres llenguatges artístics (pintura, ceràmica, música, fotografia, etc.). Actualment treballa en diversos projectes amb altres artistes.
Participa en recitals poètics arreu de Catalunya. 
És membre del jurat del Concurs de Microrelats que organitza cada any l’Associació de Relataires en català.
Amb el Centre Edith Stein ha treballat en projectes artístics a l’Espai von Balthasar, impulsats per la Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona, com a membre del grup “Art i Espiritualitat”. També, al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). Aquest any 2020, convidada per 0_Lumen_BCN, ha participat en la recitació poètica i musical amb altres artistes a la Parròquia Sant Pere de Puel·les de Barcelona. El poema El nostre amor rep l’accèssit de la Flor Natural als Jocs Florals de Ciutat Vella de Barcelona, l’any 2014. El recull Poètica d’Enyor, al VI Certamen Poético de l’Associació Luz de Luna (2013), i la poesia L’ànima i l’avenir, al I Concurs Literari (2012) organitzat pel Centre d’Estudis Humanistes Noesis, van ser obres finalistes.  
 
 
 


Joan Colomer Valls, Nascut en el si d’una família d’artistes, Joan Colomer va començar a pintar de ben jove. Va deixar temporalment l’activitat artística per entrar a la universitat i llicenciar-se en Filosofia i Lletres, secció d’Estètica i Literatura Medieval.
A partir de l’any 1995, coneix els marxants americans Touchstone Fine Art i comença a exposar i viatjar a EEUU, on durant els darrers 20 anys ha mostrat el seu treball de manera constant i regular. 
Paral.lelament a la pintura, Joan Colomer imparteix tallers de Pintura a l’Escola d’Art La Fàbrica de Celrà, i és Professor Honorífic de l’Acadèmia d’Art Contemporani de Zheijiang, R. P. de la Xina. També és membre de GRECO, Grupo de Realismo Español Contemporáneo.
La seva pintura poua en la tradició naturalista-figurativa dels grans Mestres de l’Escola de Barbizon i dels tonalistes americans, per donar-hi una visió personal de carácter més intimista i simbòlic.
Actualment, la seva obra està representada per una vintena de galeries americanes, entre les quals destaquen: Galerie d’Orsay, Boston. Christopher Clark Fine Art, San Francisco. The Artshop Gallery, Greensboro. Aspen Grove Fine Arts, Aspen. Zantman Galleries, Carmel.  Weiler House fine art Gallery, Fort Worth.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris